Octubre 14/Joan Andreu Parra/
[Quim Cervera dedica aquest poema, escrit el 2 d’octubre del 2020, a Josep Soler, Manel Pousa, Núria Gispert, Pere Casaldàliga i Hilari Raguer]
Creients,
en el cor pouen
un esperit sincer.
Han estimat la terra gaia
amb fidelitats ben presents.
Seguidors de l’evangeli vivent,
responent al : “Mou-te!
pels orfes, vídues i estrangers
i per ells, com gota malaia,
han estat constants i ferms.
Catalans desperts,
hom els lloa
per la seva acció i pensament,
en favor dels mons obrers.
Al seu recer tothom esplaia
confidències, errors i encerts.
Persones d’església de ple
amb voluntat de proa,
vers horitzons verds i roigs de cel
que a alguns esglaia,
per la seva crítica punyent.
Lliures d’esperit, amb amor i fe
on l’Esperit de Déu incoa.
Home i dones de pregària i tremp,
referents i talaia
pels peregrins de camins incerts.
Diversos, diferents,
i respectuosos desempouen
varietats, confiances i secrets
que els ulls i oïdes espaia
per servir el poble indigent.
JOBAC de records profunds i riallers.
Guanya’t el cel amb el pare Manel! Pousa.
Caritas, PSUC i pesecé
Mato Grosso i Araguaia
Història, salms i Montserrat, ben sorneguer.