Junio 10/Joan Andreu Parra/
Revisió de vida sobre” La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir”. Zona Besòs. Grup Poblenou I
Roda de fets
Un home em ve a trovar perquè necesita explicar el fet de la mort sobtada d’un amic, a casa seva. Em diu que ell no venia a l’església, la seva mare sí.
En l’accident d’aviació em va impactar tant de moviment de polítics.
Veure
El moviment dels polítics s’entén per no ser criticats pels adversaris polítics. No s’ha d’exagerar en els mitjans de comunicació.
Cal ser més madurs i saber racionalitzar els sentiments; per part dels psicòlegs donar com a una posibilitat de fer un enterrament comú. Pensem que és bo que les famílies dels viatgers estiguin juntes.
Pot haver persones que no acceptin un enterrament comú.
Jo voldria saber que el meu familiar és mort, però no recollir les restes.
Tots mirem cada dia els informatius, es passa una mica de “morbo”.
Pensem que és bo viure el sofriment de forma col·lectiva i trobar suport i fer el comiat col·lectiu.
No s’ha demanat, que sapiguem, una ajuda desde la fe. Pot ser que no sigui una actitud d'actualitat, moderna.
Pensant en els pares del copilot millor no avançar informacions sense estar confirmades, separar-los de les altres famílies és una bona cosa.
Tinc les cendres del meu germà a casa.
¿Què faig jo en el tanatori?.- Acompanyar la família, l’amiga.
Jo agraeixo que vinguin a donar-me consol!!!
La colla de nois i noies!!!! Com Déu pot permetre això? Perquè som lliures!!! Déu respecta la llibertat de les persones, però Déu està al costat dels que pateixen. I nosaltres? És la fe que hem d’intentar viure!!!
Penso que Déu existeix. Senyor tu m'has donat moltes coses, entre elles la fe. Què em tocarà aquest any?: la coixera.
El responsable de l'accident ha d’haver patit molt per la seva enfermetat.
Evangeli: Lluc 8,49-56
Encara ell parlava, que en vingué un de casa del cap de sinagoga a dir-li: La teva filla ha mort; no amoinis més al Mestre.- Jesus, que ho va sentir, li respongué: No temis tan sols tingues fe i se salvarà. Arribat a la casa, no deixà entrar ningu amb ell sinó a Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia. Tots ploraven i la planyien. No ploreu, els digué, que no és pas morta sinó que dorm. I es reien d’ell, sabent que era morta. Però Jesús, agafant-la de la ma, digué en veu alta: noia aixeca’t! I va recobrar la vida, i a l’instant va aixecar-se, i ell ordenà que li donessin menjar. Els seus pares quedaren meravellats; però ell els manà de no dir a ningú el que havia passat.
Jaire tingues fe, Déu esta amb tu.
Davant de la mort, van pensar, la vida continua.
La fe és vida? Sí, continuem vivint perquè queda alguna cosa.
La capacitat que tenim de descobrir, que la vida no acaba amb la mort, la té tota persona que neix. Això ens diferencia dels animals. Els que no tenen fe, pensen que hi ha alguna cosa, també tenen un interrogant.
Senyor t’estimo, estic, hi sóc... quan vulguis.
Pensar què cal fer i pregar esta bé, però cal fer-ho!!! Les llàgrimes dels amics son llàgrimes de Déu.